Catalunya Old School

El que veuen és una Senyera. Durant molts anys, les banderes que es veien en aquest país eren així. Quan va començar el gloriós camí cap a la creació d’un nou Estat, aquestes banderes van ser substituïdes per l’Estelada, la del triangle blau, que quan erem petits identificàvem amb la JNC i que va guanyar la partida a l’Estelada de l’estel roig, massa radical i que podia fer plorar als nens. No sóc cap caçador de tendències, però em ve un flaire de que es tornarà a portar un altre cop. Tornen els 80. O pitjor, els 90.

Fa un any es va presentar Catalunya Sí que es Pot, una confluència feta adhoc per les eleccions plebiscitàries del 27 S, on participàvem Podem, ICV i EUiA. Pensàvem que ho petariem i ens vam fotre una bona hòstia. En aquell moment així ens ho semblava. Avui, passat un any, penso que el que pensàvem que havia estat (això si) un fracàs, en realitat ha estat un èxit. Si ens haguéssim convertit en res, en una opció sense res a dir, sense una proposta pròpia... es a dir, si haguéssim passat a ser insubstàncials, buits, hauríem fracassat, però, no ha estat així. Ara per ara, som ‘el saco de los golpes’. Si en el seu moment la dicotomia ‘España vs. Independencia’, ens va passar per sobre, perquè la nostra proposta no va trobar lloc i la gent va preferir a) o b) però sense decantar la balança cap a cap puesto, un temps després va resultar que la mateixa proposta, amb la unió de Barcelona en Comú i amb el nom d’En Comú Podem, resultava guanyadora a Catalunya en les eleccions generals de desembre.

Si ja erem molestos, incòmodes, abans, des de desembre ens hem convertit en ‘el otro’. Està Junts pel Sí, formada per CDC (ara PDC), que no és ni de dretes ni d’esquerres, ja ho sabem junt amb Esquerra Republicana de Catalunya que és d’esquerres, i gent independent que treballen tots junts per aconseguir una Independència que ens permeti volar lliures cap a la... llibertat, perdó. No vull fer de menys el propòsit. Hi ha gent que estimo que pensa que l’únic camí per canviar el sistema és amb un nou país. Respectable. Que això s’hagi de fer de la mà d’un partit com CDC que penso jo que prioritza sempre l’ordre establert a qualsevol altre aventura, em sembla una il·lusió. Un fake. Una trola. En fi. Al seu costat, la CUP, formació que descobrim dia a dia que no és pas manolítica, perdó, monolítica, i que te al seu seno interno diversos punts de vista sobre el Procés que seran convenientment explotats fins la seva eclosió, deglució o entrega de las llaves de la ciudad de Breda.

Tot era bonic i preciós. Si la CUP es posava anti, anti, anticapitalista de veritat, es pressionava i llestos. President Puigdemont, de dretes i a caminar fermament cap a... però les eleccions del 20 de desembre... de sobte, els morts de gana aquells que es van quedar plorant a la seu d’ICV de rigor, guanyen unes eleccions generals que des de ERC i CDC es van plantejar com una xufla i que la CUP fent gala de rigor i fermesa, va obviar. A tot això, s’enrecorden de Ciutadans? Van quedar segons a les plebiscitàries i nunca más se supo. I més fort... qué pasó con el PSC? El PSC sí que es Old School. Potser per això a Santa Coloma som Old School també. I serà culpa nostra si, després de tota aquesta perorata, no situem a Santa Coloma, al menys, al segle XXI. En fi. Sigo.

On vull anar a parar? Al 20 D, En Comú Podem va guanyar trencant el relat de que era todo sí o no. Adéu Espanya. Mejor Unidos. Pues no. Ni para ti ni para mí. Des de l’esquerra... no m’enrollaré gaire. El cas és que des de llavors i amb les eleccions del 26j, som l’enemic. De tots. Junts pel Sí, veuen que el nostre discurs les rompe el negocio. La CUP, que porta massa temps sense dir res, no té quota de pantalla i també carrega. Si ataquem a CDC, per exemple, han d’atacar-nos perquè... perquè... som el nou PSC. Tú te acuerdas del PSC? Bueno, para pedir alguna cosa en el Ajuntament, però a part d’això... què més?

A ver si llego donde quería llegar. El cas es que després del 26j, som el pimpampum. Com a Catsiquespot i com a ECP. Que si som unionistes, que si som el nou PSC, que si ens hem de sumar al procés, que si Espanya no paga la pena, que si és irreformable, que treballem en lo que tenim a tocar que és la independència... que ja es veu, que asoma por el horizonte... y de repente: CDC vota a Ciudadanos para la vicepresidencia del Congreso. Ull cuidadu!!!!

Los hechos: presentem a Xavi Domènech, com a català, republicà i d’esquerres, ferm defensor del dret a decidir, del referèndum, etc, per a presidir el Congrés, tercera personalitat de l’Estat en mans d’una persona que juga en una altra lliga. Oportunidad de oro. Si ens recolzen ERC i CDC, podem passar a la segona volta i allà que es mulli el PSOE. És senzill. Però bueno. Hasta aquí podía llegar la broma. No pot ser. Hem vingut a defensar a @krls. Vale. En la segona volta, com que no quedem ‘finalistas’ recolzem al Patxi Lòpez. Que me aspen si me hace puta gracia apoyar a Patxi Lòpez, pero que no es digui que no hem intentat fotre al PP. Res, tampoc val per passar l’examen d’autèntica fermesa ideològica, voluntat de ruptura i... entonces va CDC y vota a Ciudadanos para vicepresidente del Congreso. Me repito.

Què vull dir? Que em sembla que tot acaba sent un cuento xino. Els companys d’ERC ens ataquen, nosaltres ataquem sobretot a CDC, pero surten a defensar-los ERC i companys cupaires que es senten amb l’obligació de no fer nosa al Procés i sumarse al carro. S’enrecorden de Ciutadans? Res. S’enrecorden de PSC? Res. CDC ha decidit recolzar conjunturalment a PP i C’s a canvi d’un grup propi per defensar millor el govern de @Krls cap a la independència que PP i C’S volen tombar.

Votar a Patxi Lòpez del PSOE pot resultar penós. No seré jo qui ho negui. No voler votar a Xavi Domènech, pot ser menys entendible, però al cap i a la fi, som els seus rivals, els qui volen treurel’s del poder i construïr una cosa nova, no una cosa amb CDC. Però passar per alt el vot cap a Ciutadans després de tot, passar per alt un pacte del teu soci amb el PP, fent-nos passar por el aro, amigo, eso no.

Ara sí. Espanya és irreformable, la caspa, no volen canviar, és el tercer mundo. Però no oblidem que aquí, els capitans del vaixell, a la hora de la veritat, són capaços de recolzar qualsevol per un grup parlamentari. Bé, no és qualsevol, és un partit neoliberal, partidari d'una política econòmica idem a la que... @krls. No és tan difícil. Ja ha passat abans. Però, companys d'ERC i la CUP, perquè els defenseu?

Ahir, a la nit escoltava RAC1. Electric Funeral. Aquesta Diada potser es mobilitzarà menys però... potser el tema de la RUI... que la CUP ara sap que en la moció de confiança no pot badar... aquest matí un tertulià parlava que CDC havia actuat legítimament pel grup, però que sospitava que no fos tot una estratègia de ECP per fotre el marron a CDC. Fantasia.

En fi. Que eso. Jo critico CDC i no entenc ERC. Contradiccions nosaltres, les que vulguis i més. Som molt comunistes i tal, però de vez en cuando hemos caído en la tentación posibilista. La vida es asín. Pero no hem votat, crec recordar, mai un partit de dretes. Que es defensi CDC.

I anava a dir moltes coses, però al final crec que no he dit res important. Que tornem al relat mitològic, Espanya fatal, marxem, etc. Però res. Espero que la independència arribi aviat i ens estalviem veure més imatges recolzant aquesta gent tan ufana i tan superba. Però això ja no serà mai. Tornen els 80.

Bon vot en fals.